Si voleu un àpat vegetarià a Seül, podeu considerar provar el Ritz-Carlton, on els cambrers probablement han estat entrenats per no ridiculitzar les estranyes demandes gastronòmiques dels estrangers. Per al menjar coreà autèntic, però, potser us quedareu atrapats amb el kimchi i la incredulitat. Els sud-coreans són carnívors apassionats, com Han Kang està aquí per confirmar a la seva nova novel·la provocativa, The Vegetarian.
La mestressa de casa taciturna, Yeong-hye, és completament poc notable en tots els sentits, segons el seu marit, fins que, és a dir, decideix llençar tota la carn al congelador. Vaig tenir un somni és la seva única explicació. La novel·la s'estructura com un tríptic, cadascun destaca la reacció d'un membre de la família diferent a l'elecció estupefacta de Yeong-hye. Només a la primera secció se'ns ofereix un accés directe a les motivacions de Yeong-hye, a través dels seus somnis de carnisseria d'animals empapats de sang.
Aquells somnis macabros contrasten directament amb el marit poc imaginatiu de Yeong-hye, que espera la seva total lleialtat. La mateixa idea que hi podria haver aquesta altra cara, una on ella feia egoistament com volia, era sorprenent, pensa. Qui hauria pensat que podia ser tan desraonable? El seu pare també demana amb petulància: Com pots dir-te filla meva?
Kang planteja el vegetarianisme com una opció feminista, una revolta contra el conformisme i el patriarcat, sobretot quan Yeong-hye, a qui sempre li agradava anar sense sostenidor, comença a despullar-se als llocs públics.
La segona secció de la novel·la, després del seu divorci, la narra el seu cunyat. Potser no tenen molts vegans hipsters barbuts a Corea, però evidentment tenen la seva part d'artistes d'avantguarda que produeixen arts escèniques de tècniques mixtes, i aquesta artista, obsessionada amb Yeong-hye (inclosa la marca de naixement de les seves natges), vol que ho faci. protagonista de la seva nova creació. Pinta flors al seu cos i la filma, amb l'objectiu de tenir la sensació que tot ha pres alguna forma extraterrestre. Però no n'hi ha prou. Ell convenç a un amic artista, també pintat de manera elaborada, perquè tingui sexe amb ella davant la càmera. Amb això tampoc n'hi ha prou. Un lector pot endevinar cap a on anirà a continuació el seu art que supera els límits. Kang té molt a dir sobre la naturalesa complicada de la mirada masculina, però la veritable sorpresa és com se sent Yeong-hye sobre la seva objectivació. Per a sorpresa de l'artista, un cos pintat amb flors l'encanta seriosament.
Això és perquè creu que s'està convertint en una planta. En una sala de psiquiatria tres anys després, ja no és vegetariana; ella és anorèxica. Ella afirma que no necessita menjar en absolut. Ella comença a passejar nua sota la pluja per poder fer la fotosíntesi correctament. La germana de Yeong-hye, In-hye, narra aquesta secció. Mare devota i propietària d'una empresa de cosmètics d'èxit, In-hye és l'únic membre de la seva família que no ha abandonat la seva germana hospitalitzada. Complir amb el seu deure mentre Yeong-hye s'endinsa més en la bogeria la fa adonar-se que ella mateixa s'ha passat tota la vida com una nena que mai havia viscut, limitada per les expectatives de la societat.
Només el nen de Yeong-hye, In-hye i In-hye té noms. La resta de personatges s'identifiquen per les seves inicials, a l'estil Kafka. De fet, el tema i el to de Kang deuen molt a Kafka, en particular a The Hunger Artist, que també presenta un protagonista que s'esgota lentament i una metàfora extensa i elaborada sobre fer art en una societat convencional.
La qualitat kafkiana depèn de lliurar el surrealista d'una manera tranquil·la i gairebé inexpresiva; recordeu que Gregor Samsa, en descobrir que s'ha convertit en un insecte gegant a La metamorfosi, es preocupa de perdre el seu tren. Kang presenta la metamorfosi de la seva heroïna de manera nítida i desapassionada, tot i que hi ha caigudes en un melodrama que destrossa l'estat d'ànim, com quan, reflexionant sobre la seva resposta a una violació conjugal, In-hye es trobava de sobte amb ganes d'apunyalar-se als ulls amb ella. escuradents, o aboqui l'aigua bullint de la tetera per sobre del seu cap. Però, en la seva majoria, el que fa que The Vegetarian sigui atractiu és la veu controlada. Tant si Yeong-hye està fent alguna cosa tan relativament normal com rebutjar el porc agre dolç o tan estrany com agafar i menjar un ocell viu mentre està nu en un jardí públic, la veu es manté freda i periodística.
Kang, resident a Corea del Sud, va estudiar escriptura creativa a l'Iowa Writers' Workshop, a la Universitat d'Iowa. Aquesta és la primera novel·la seva que s'estrena als Estats Units, tot i que a casa ja és una estrella literària més venuda. La traducció de Deborah Smith, originalment per a la seva publicació a Anglaterra, presenta alguns briticismes ocasionals. (Els personatges d'aquesta novel·la es despullen calçotets , una paraula que un públic nord-americà amb prou feines pot llegir sense riure.) És fàcil imaginar que en una societat tan restrictiva com la Corea del Sud de Kang, aquesta novel·la podria semblar especialment atrevida. Per als lectors occidentals, el que és més impactant és el sexisme sense disculpes contra el qual es rebel·la l'heroïna.
Lisa Zeidner L'última novel·la és Love Bomb. És professora al programa de MFA a la Universitat Rutgers de Camden.
El VegetariàPer Han Kang
Traduït del coreà per Deborah Smith
Hogarth. 188 pàgines. 21 dòlars
